Dia 0: Viatge i moguda.

Hola!
Pels que no ho sapigueu, perquè tampoc ho he anat anunciant així a tort i a dret, aquest estiu vaig decidir decantar-me per marxar a fer el màster de "Investigació operativa, estadística i Risc" a la universitat de Cardiff, i ja feia dies que em rondava pel cap alguna manera d'enregistrar les meves idees, raons i experiències que aquest canvi radical em comportarà, i la millor manera de fer-ho és mitjançant el bloc, aquesta eina que permet anar escrivint i deixant a la xarxa els texts que vols.
Segurament molts no sabreu que aquest no és ni el primer ni el segon bloc que tinc, en els altres no hi vaig dedicar massa perquè tampoc sabia de què escriure ni em veia capacitat per explicar coses que poguessin interessar algú. Però ara sí que la tinc, i per això intento rellançar aquesta idea.

Ara mateix escric des de la meva habitació de la residència "Senghennydd Court" ( un sugus a que ho pronuncïi bé), on he arribat aquesta tarde després de més de 12 hores de viatge,de sortir de Tarragona a dos quarts de 5 de la matinada, agafar un avió del Prat cap a Londres-Gatwick, agafar un autobus local cap a Heathrow i allà aprofitar el servei de recollida de la Universitat de Cardiff que ens ha portat fins a la residència mateix, carregat amb la maleta de mà i la que he facturat al límit del pes que es permet.

Casa meva els propers 12 mesos

El viatge en si ha estat prou ensopit, almenys fins a meitat del viatge a Cardiff on he pogut coneixer una noia xinesa, una francesa de les martiniques, una grega i un noi de Bangladesh ( ja sembla un acudit) i m'he entretingut explicant-los-hi el perquè hi ha tanta rivalitat entre el Barça i el Madrid de futbol ( colant-li una molt breu història de Catalunya).

Un cop instal·lat i desempaquetat tot i havent descansat una estona m'he atrevit a donar un volt pel carrer comercial principal per veure si podia comprar alguna cosa per sopar o per sobreviure, al final he comprat un entrepà i he fet via.
De tornada a la cuina del meu pis he conegut la primera dels meus companys de pis, que a més es dona la feliç coincidència que ha vingut també sola a fer el mateix màster que jo, així que ja no estic tan sol en aquesta ciutat.

Sobre el meu espai vital, poc més que el que es veu en la foto que he posat més amunt, una taula, uns prestatges i calaixos, un armari ( la porta que es veu al costat del llit) i un lavabo amb dutxa que sembla tret d'un vaixell, tot de plàstic ( fins i tot el mirall és de plàstic!). La sorpresa agradable és que finalment sí que tinc connexió a internet, jo no les tenia totes perquè a tot arreu posava que tindriem connexió nomès per consultar el campus o altres gestions de la universitat, és amb cable, pero menys dona una pedra.

Ens veiem aviat per continuar en contacte i explicar-vos com és la vida de posgraduat a Caerdydd. Molt bona nit companys!