Passejada per Cardiff

Bona nit companys:
Avui  ha sigut un dia lluminós, porto aquí 3 dies i encara no he vist la famosa pluja britànica. Sobre el temps, al dia fa molt bon dia, amb bona temperatura, per anar amb una samarreta de màniga curta o llarga, o un jersei finet. Però ara bé, en quan es fa tard i es pon el sol, comença a fer un ventet no gaire fort però molt constant i se't gelen els ossos.

Un carrer cèntric engalanat

Aquest matí he anat a treure el nas per la fira per estudiants internacionals, on hi havia des de pizzeries amb ofertes per a estudiants fins a bancs o el gimnàs de la universitat. He passat depressa perquè tampoc volia parar-me molt en alguns expositors ( com el de l'associació d'estudiants cristians) i tampoc n'hi havia molts, però m'he endut informació sobre les ofertes que em donen alguns bancs per obrir-me una compte aquí. I he anat a fer la cua per a que em fessin el carnet de la Universitat de Cardiff, un parell d'horetes avançant poquet allà sol, fins que ens han passat a mi i al grupet que tenia davant a una sala contigua on també feien carnets i hem pogut esperar asseguts. Aleshores la noia que anava just davant meu, una britànica, ha vist el meu passaport espanyol i m'ha preguntat si parlava castellà, perquè resulta que ella havia estat 7 mesos a argentina fent de monitora/missionera en uns campaments cristians, i havia après a parlar argentí, feia molta gràcia sentir una britànica de cap a peus ( de tòpic pràcticament) dir coses com "lindo", o "como te shamas". La veritat és que el parlava prou bé, i mentre parlava amb ella un noi que estava esperant darrere nostre ens ha parlat, també en castellà perquè havia estat vivint a Málaga i també el parlava. Aleshores hem tingut un petit debat sobre dialectes del castellà, car cada un de nosaltres parlava diferent, i els he explicat que jo tampoc el parlava perfecte el castellà ja que sóc catalanoparlant de naixement, i quan ha sentit Catalunya el noi aquell m'ha explicat que va estar a Salou ( que estrany...) i que li agradaven molts els castells!! quina il·lusió, tan lluny de casa...

El Millenium Stadium

Per la tarde he anat cap al Cardiff City Stadium tot fent un passeig per la part antiga i cèntrica de la ciutat, passant per davant del castell que visitaré demà, i del Bute Park que també em queda pendent per algun dia d'aquests... He fet algunes fotos, que adjunto com sempre.

Una altra vista del Millenium Stadium

El partit ha estat prou bé, no n'estava gaire segur, ja que el de l'USAP que vaig anar a veure al Lluis Companys no em va agradar massa, però aquest ha sigut una altra cosa diferent, molt més dinàmic i sense tantes protestes a l'àrbitre ( molt més britànic, vaja). Ha acabat guanyant el Munster 13 a 18, encara que no s'ho han merescut, nomès han tingut 6 tirs a pals i el xutador els ha encertat tots ( un parell o tres des del mig del camp!), no s'han acostat en cap moment a la línia d'assaig blava, mentre que els de Cardiff, a part de l'assaig que han convertit, han estat 3 cops a centímetres de fer assaig i han estat tota l'estona en camp irlandès. El problema és que el seu xutador nomès ha encertat 2 dels 5 xuts a pals que ha tingut. Molt interessant tot plegat, l'actitut del públic, en silenci quan xutava el rival i aplaudint quan l'encertava, posaré al final un link a youtube amb el que he graqbat del partit ( com escalfaven les sacades a touche els de Munster i el primer xut del xutador visitant).
I després del partit tornada a casa xino-xano a través d'aquesta ciutat, molt britànica en quan a arquitectura, molts adosats de dues o tres plantes i cap edifici alt. Demà toca visitar el castell, que hi ha el festibal de formatge de la Gran Bretanya, tocarà posar-se les botes!

El Cardiff City Stadium per fora

Ens veiem!

http://www.youtube.com/watch?v=4k_0VrJGW-w

http://www.youtube.com/watch?v=jp4alNk0aSM