Turisme per Cardiff

Bona nit companys, avui ha sigut un dia que pintava prou malament quan m'he aixecat - plovia- però quan sortia de casa ja no plovia i fins i tot he pogut estrenar les ulleres de sol que em vaig comprar per quan utilitzés les lentilles.

Vista del Castell

Havia quedat amb la meva companya de pis irlandesa per anar al festival del formatge del Castell de Cardiff ( i de pas poder-lo visitar). La veritat és que ha estat una bona experiència, els formatges estaven molt bons i els podries comprar a -crec - un preu raonable, a més d'haver-hi moltíssima varietat a part de paradetes per comprar hamburgueses fetes a granges ecològiques i una altra carpa on podies provar tota mena de productes fabricats a Gal·les, des de melmelades, gelats, licors o altres.
Anant cap al castell m'ha sobtat que estaven totes les botigues obertes, es veu que aquí els diumenges les botigues també obren, encara que un horari més curt. Bo és saber-ho.
Després d'estar una estona tastant formatges de tota mena, pujar al castell de construcció normanda i veure com la gent participava en una competició absurda de llançament de formatges, ens hem decidit a aprofitar una oferta que teníem els estudiant internacionals i agafar un dels busos turístics típics de gairebé totes les ciutats grans, ha estat una bona manera d'aprendre coses noves de la ciutat que ens ha adoptat aquest any. M'ha costat força seguir al guia que feia l'explicació, ja que parlava molt de pressa tota l'estona i no parava d'explicar coses sobre tots els edificis per on passàvem i la història d'aquesta ciutat ( i sobretot la família Bute, que va menar Cardiff durant molts anys), i també m'ha donat noves idees de llocs on visitar aquesta propera setmana, encara que ja començaré a estar una mica ocupat amb actes dedicats als postgraduats.

Palau de la família Bute

Hem baixat de l'autobús al barri de la Badia de Cardiff, un dels llocs claus en el desenvolupament d'aquesta jove ciutat ja que hi van arribar a haver fins a 5 molls actius per a poder portar el carbó des de les mines de l'interior de Gal·les fins a tot el món, i amb la caiguda de la demanda del carbó havia quedat abandonada, però en aquest últims anys el govern de Cardiff l'ha reformat completament i ara està molt xula la veritat, hi han construït el "Wales Millenium center" on es fa des de teatre, òpera, concerts i espectacles en general, també hi ha varis espais comercials amb cinemes, boleres, restaurants i de tot i més, i tot està connectat amb un passeig a la vora del mar, on pots disfrutar de la vista i dels animalons que s'hi acosten.

El festival dels formatges des de dalt el castell

Per dinar hem anat a un restaurant Subway per demanar un entrepà, i ho explico perquè m'ha costat prou entendre que si em demanava una galeta i una beguda em sortia més barat ( és a dir, entrepà sol =  6 lliures i entrepà amb galeta i beguda = 5 lliures), aquests anglesos estan ben folls. La resta de la ruta ha estat bastant avorrida, ja que no ens hem pogut asseure prop del guia i tenim al costat unes noies amb pinta d'hindús que no paraven de parlar a crits i no deixaven escoltar res. Per tercer dia consecutiu he passat prop del Millenium Stadium i m'ha tornat a encantar, algun dia d'aquest he d'anar a fer la ruta per l'interior.
Per finalitzar el dia hem continuat passejant per la zona comercial de la ciutat, passant per el que ells anomenen "arcades" que són una sèrie de carrers amb sostre i botigues a banda i banda que ens han dit que n'hi ha 3 o 4 en tot el món ( o quelcom semblant).

Demà toca anar a veure la fira de "societats" a veure on m'apunto :p

PD: a la fira feien un munt d'acudits dolents sobre formatges, nomès n'he entès un: en el concurs de llançament de formatges, deien "cheesequalificated" en comptes de "disqualificated".

Wales Millenium Center